Dia Internacional contra la Violència contra les Dones: vídeo de MAP-FGM a la Universitat
2018-01-09
A la universitat
2018-01-09
Els dies 24 i 25 de novembre de 2017, va tenir lloc el quart i últim seminari del projecte MAP-FGM al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Roma Tre. Es va titular “MGF: De la medicina a l’antropologia crítica”, un esdeveniment que va abarcar a més de 25 intervencions d’arreu del món (investigadors, professionals i activistes), que compartiren els seus coneixements i la seva experiència en MGF amb 250 participants (estudiants, doctors, investigadors, ONGs, etc.) i on hi van tenir lloc discussions inspiradores. La pàgina web https://mapfgmrome.wordpress.com/ dóna accés a la informació principal sobre el seminari i els oradors.
El seminari s’inaugurà per representants institucionals de la Roma Tre (L.Chiappetta Cajola, com a Vice-Rectora, i M. Siclari, com a Vice-Director del Departament de Ciències Polítiques) i pel Comitè per la Igualtat d’Oportunitats (P. Gallo), juntament amb les coordinadores del projectes, M. Thill de la URJC, M. Fusaschi i G. Cavatorta de la Roma Tre.
La primera sessió, “Estudis de Gènere i Antropologia Pública”, va qüestionar en una manera mol innovadora la manera d’entendre com les relacions socio-culturals de gènere a nivell local i la bio-política en els cossos de les persones migrants s’articulen en la reproducció de pràctiques com l’MGF. F. Bimbi analitzà els procediments de la Llei Italiana en MGF des d’una perspectiva feminista i interseccional; G. Coene va discutir les propostes de considerar la circumcisió masculina com a pràctica perjudicial; S. Johnsdotter investigà l’emergència de moviments que advoquen per la integritat dels genitals i els drets del infants; I. M. Hidayana va presentar la seva recerca a Indonèsia sobre “circumcisió femenina” i va discutir l’estat de les ambigüitats en aquest tema, també considerant el creixement del fundamentalisme religiós. G. Rebucini, va proposar una discussió més àmplia sobre l’MGF per tractaments biomèdics en el genitals de persones intersexuals.
A la tarda, el focus es posà el focus a Rwanda durant la sessió “Gukuna, sobre una modificació controvertida”. M. Fusaschi va presentar la seva recerca en una pràctica de modificació dels genital femenins que podria ser considerada com a tipus IV d’MGF, discutint la idoneïtat d’una categorització d’aquestes característiques. Després, es projectà el documental “Sacred Water” (2016) que va comptar amb la presentació per part del seu director O. Jourdain.
A la sessión sobre “Paradigme Biomèdic i Antropologia Crítica”, s’investigaren les qüestions socials i polítiques de la medicalització des de diferents perspectives. A. Andro, proposà una geneologia de com l’MGF s’ha convertit en un tema globalitzat de biopolítica; M. Villani, presentà els resultats de la seva recerca a França sobre un hospital local que ofereix gratuïtament la reconstrucció del clítoris quirúrgicament per les dones migrants; R. Falcao, va focalitzar-se a Senegal i explorà les raons per les quals les demandes per un canvi social en relació a l’MGF no són sempre compartides entre les comunitats practicants; I. Sougueh Guedi, presentà el resultats d’una enquesta realitzada l’any 2015 a Djibouti sobre les múltiples capes de resistència per l’abandonament de totes les pràctiques d’MGF. C. Carvalho, va subratllar la importància de considerar el ser social individual, juntament amb el cos social i el seu cos polític al entendre les pràctiques locals biomèdiques en matèria d’MGF.
El dia següent, la sessió “Desafiaments polítics. Visions des de la Unió Europa i el món” fou una ocasió única per comprometre en un anàlisis reflexiu sobre els moviments populars i les polítiques públiques sobre MGF, que estan presents a diferents nivells (ONGs, institucions de l’ONU, estats). E. Ayuk, va discutir les dificultats a Camerun per lidiar amb les migracions de països veïns on l’MGF es practica; B. Pomeranzi va descriure el creixement del moviment feminista popular entre les dones africanes i europees i va subratllar la necessitat de lleis i polítiques que no fomentin el racisme; C. Caldera, va presentar la història de l’ONG AIDOS, i va discutir els pros i els contres en utilitzar l’antropologia per elaborar i implementar un enfocament totalment transcultural en el camp; O. H. Abdulcadir & L. Catania varen discutir les raons per haver proposat, com a ginecòlegs, un ritual alternatiu a Itàlia; J.L. Amselle, analitzà com les representacions de les sexualitats i l’MGF es convertiren, a Mali, en un tema de lluita política; F. Pompeo, va debatre críticament les tensions entre les aspiracions de diversitat i universalisme que són qüestions en els serveis de benestar i polítiques públiques.
El seminari acabà amb la cerimònia de clausura: M. Thill (URJC), E. Leye (VUB), A. Kaplan (Fundació Wassu), M. Pellicciari (Fundació Celli), C. Carvalho (ISCTE) i M. Fusaschi (Universitat de Roma Tre) varen tenir una discussió final sobre els resultats remarcables dle Projecte MAP-FGM.
